Repàs a les principals fites històriques en la construcció i defensa dels drets humans
Els drets civils com la llibertat d’expressió, de reunió o de manifestació són reclamats ja als segles XVII i XVIII, quan tenen lloc les revolucions liberals anglesa, nord-americana i, sobretot, la Revolució Francesa, antecedents d’altres revolucions arreu d’Europa a principis del segle XIX. A la segona meitat d’aquest segle i a principis del segle XX, les revolucions socials i els processos d’independència de les colònies estenen per tot el món la lluita per uns drets civils que van més enllà, i fan aparèixer la qüestió social, amb la reivindicació de drets econòmics i culturals.
Les 4 llibertats del programari lliure
A les iniciatives per democratitzar la infraestructura s’hi suma el moviment per un programari lliure iniciat per investigadors que treballen en ciències de la computació, bàsicament des de programes de recerca del Govern dels Estats Units a través de l’aleshores Agència de Projectes d’Investigació Avançada (ARPA).
Així, Richard Stallman presenta el 1983, al Massachusetts Institute of Technology (MIT), el Projecte GNU, un sistema operatiu obert basat en quatre grans principis, que es plasmen en les quatre llibertats del programari lliure:
0. Llibertat d’ús del programari. 
1. Llibertat d’estudi del programari i de fer-hi modificacions per adaptar-lo a necessitats concretes.
2. Llibertat de distribució de còpies del programari.
3. Llibertat per millorar el programari i socialitzar-lo en benefici de tota la comunitat.
S’associa aquest moviment pel programari lliure amb el naixement de la cultura hacker,
popularitzada per Steven Levy el 1984 amb el llibre Hackers: Heroes of the Computer
Revolution, en què proposa una ètica hacker amb principis com promoure l’accés
il·limitat a la informació, fomentar la descentralització i considerar que amb un ordinador
es pot crear art i bellesa.