Repàs a les principals fites històriques en la construcció i defensa dels drets humans
Els drets civils com la llibertat d’expressió, de reunió o de manifestació són reclamats ja als segles XVII i XVIII, quan tenen lloc les revolucions liberals anglesa, nord-americana i, sobretot, la Revolució Francesa, antecedents d’altres revolucions arreu d’Europa a principis del segle XIX. A la segona meitat d’aquest segle i a principis del segle XX, les revolucions socials i els processos d’independència de les colònies estenen per tot el món la lluita per uns drets civils que van més enllà, i fan aparèixer la qüestió social, amb la reivindicació de drets econòmics i culturals.
Internet: consens de protocols
Als anys vuitanta del segle XX existeixen múltiples xarxes de comunicació entre computadores, com ara ARPANET creada per l’actual DARPA (Agència de Projectes d’Investigació Avançada de Defensa, anteriorment anomenada ARPA). DARPA és la primera que aconsegueix connectar diverses xarxes mitjançant el protocol de comunicació TCP/IP. Són les primeres referències a Internet (interconnected networks, és a dir, xarxes interconnectades).
Si bé la primera experiència de xarxa de xarxes apareix de la mà del Departament de Defensa dels Estats Units, cal destacar el paper de la Internet Engineering Task Force (IETF). Aquesta organització sense ànim de lucre creada el 1986, oberta a qualsevol persona amb competències i coneixements de l’àmbit, vetlla per l’elaboració i el manteniment de protocols estandarditzats. Per això Internet pot ser concebuda com un sistema obert i descentralitzat de xarxes, un conjunt de protocols acordat des d’un grup obert, per consens i en contínua revisió.

L’aparició de la informàtica personal i el seu desplegament massiu coincideix en el temps amb treballs com el de Tim Berners-Lee, investigador de l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (European Organization for Nuclear Research, CERN), que buscava solucions per tal que grups i persones que utilitzaven sistemes informàtics diferents i incompatibles entre ells poguessin compartir informació. La proposta de Berners-Lee s’anomena World Wide Web, però hi ha alternatives, com ara el sistema Gopher, proposat per la Universitat de Minessota. El que és determinant és la decisió presa el 1993 de convertir Gopher en un servei de pagament, mentre que el 1995 el CERN decideix declarar la WWW com una solució de domini públic i lliure de drets.
Aquestes solucions tècniques per a la interconnexió i interoperativitat arriben en un moment en què el parc d’informàtica personal ja és de centenars de milions d’unitats al món. La confluència dels dos factors es precipita a la segona meitat dels noranta i suposa l’explosió d’Internet gràcies a l’accés a la xarxa dels milions d’ordinadors personals que ja estaven a disposició de la ciutadania. Aquest fenomen s’incrementa exponencialment amb la posterior arribada de la nova generació de telefonia, fet que afavoreix els usos mòbils i immediats a la xarxa, i que ara segueix creixent amb els continuats avenços en sensors, xarxes de telecomunicacions, interfícies i dissenys de serveis.

